Ho va dir el Guerra, el torero: “Hay gente pa to”. Ergo: hi ha associacions per a tot; associacions i onegés. Estant a Santa Cruz de Moya, als actes d'aniversari dels exguerrillers republicans, se'm va apropar un membre del grup promotor d'Iniciativa per la Justícia, que vol que aquesta mateixa justícia que ha investigat i condemnat les dictadures de l'Amèrica Llatina, les de l'antic bloc soviètic i les de tants altres països més; que aquesta condemna històrica que les nacions civilitzades han fet dels règims totalitaris, caigui també sobre la dictadura franquista, tan cruent i inhumana com la dels seus aliats: el nazisme i el feixisme. En el seu manifest adverteixen que, més de vint–i–cinc anys després de la mort de Franco, els crims d'ell i del seu règim contra la humanitat continuen impunes, i que és necessari recordar–los. Ells fins i tot els repassen. Els militars que es van rebel·lar contra el règim democràtic republicà van assassinar generals, caps i oficials –i soldats, afegim nosaltres– fidels a la legalitat democràtica i que no havien comès cap delicte. Dic això dels soldats i accentuaria, pel que li ha passat a Wenceslau Trepat i Riba, soldats nens. Incorporat a files en l'última partida del bàndol republicà, setze anys mal complerts, i destinat a un batalló de rereguarda, tenia com a missió fer guàrdies al castell de Montjuïc. Quan van entrar els facciosos a Barcelona, aquest noi va pensar que com que no havia fet res, res li podien fer. Sí, sí… Onze dies després, el 6 de febrer de 1939, fou detingut; el 10 de maig el van sotmetre a un consell de guerra acusat de rebel·lió militar, i el 4 de juny el van afusellar al Camp de la Bóta. El seu germà, Josep M. Trepat, em va venir a dir que si només s'hagués comès aquesta barbaritat s'hauria conformat, pensant que una fatalitat s'havia abatut sobre en Wenceslau, però després va saber que eren milers els afusellats com ell. Què havien fet per rehabilitar aquests morts, em preguntava aquest home, quan vam aprovar i vam votar la Constitució les autoritats catalanes, els parlamentaris catalans i els partits polítics que van guanyar les eleccions del 15 de juny de 1977 a Catalunya? Res i s'ha continuat sense fer res, es contestava a si mateix Josep M. Trepat. No obstant, Iniciativa per la Justícia dóna una resposta, después del seu memorial de greuges, fent una crida a tots els que s'identifiquin amb la defensa dels drets humans i se sentin ofesos per la impunitat dels crims del feixisme sense misericòrdia durant quaranta anys d'una dictadura brutal. Fan una crida i donen una adreça per als qui vulguin posar–se en contacte amb ells per correu electrònic: Associació Catalana d'Estudis Republicans, acer@estelnet. com o bé a la mateixa associació, a l'apartat 20.184, 08080 Barcelona.

Publicat al Diari Avui el 27 de novembre de 2001.