Les altres banderes que onejaven i espetegaven a Santa Cruz de Moya entre el mar de les republicanes –poques, però, una de cada– eren la negra i vermella, una altra amb el martell i la falç, la negra amb la A circumferenciada i la quadribarrada, que tant podia ser aragonesa, com valenciana o catalana. De Barcelona havia arribat un autocar ple de gent afí al maquis, que hi van tenir alguna cosa a veure. Si aquestes jornades sobre la guerrilla espanyola se celebraven per segon any, el monument dalt del Cerro Moreno, estil Chillida, es va inaugurar el 1991, però el fet que cada primer diumenge d'octubre s'hi aplegui una nombrosa concentració de republicans i republicanes obeeix a la proclamació, el 1989, d'aquesta data diumengera com el Dia del Guerriller Espanyol, i a la decisió de les associacions d'exguerrillers de fer la trobada a Cerro Moreno, per allò que ja es va dir, que va ser allà on la Benemérita els va enxampar. A propòsit de les franges vermelles de la quadribarrada, Ángel Antón Andrés, president d'ICERA (Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz), m'havia parlat d'un gelós alcalde d'un d'aquells pobles, que havia col·locat cinc barres en lloc de quatre en un dels quarters de l'escut local. Premi! Va presentar aquestes jornades del maquis l'associació La Gavilla Verde. El seu desig era convertir per uns dies Santa Cruz de Moya en una aula de la Universitat de Castella–la Manxa, una extensió de la tasca acadèmica en plena muntanya; la seva mirada s'estenia cap al passat, un passat ocult i ignorat, per conèixer–lo en tota la seva tràgica profunditat, aquest passat històric que no desitgem que es mori –jo estic entre aquests desitjosos–, però que s'ha soterrat i es continua soterrant pel sistema vigent, com si fos una xacra deshonrosa, quan es tracta d'una gesta heroica. Encara, en els annals de la Guàrdia Civil, aquests soldats del maquis són considerats bandolers. Ara comencen a rectificar el terme i obrir els seus arxius posant–los a disposició dels investigadors. A través dels seus respectius ponents hi havia representades en les jornades, a part de la Universitat de Castella–la Manxa, la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d'Extremadura i la Universitat Rovira i Virgili. El president de La Gavilla Verde, Pedro Peinado Gil, un noi molt jove, em va regalar una samarreta de La Gavilla amb un estampat bucòlic i ecològic: unes fulletes, unes branquetes… La jornada va acabar amb una paella de germanor. Els que tenien diabetis anaven deixant els grans d'arròs al costat del plat. Cada cop hi ha més diabètics. A la meva taula n'érem quatre. A la paret, en una de les parets del menjador, campaven aquests dos crits gavilleros: “Serra i llibertat” i “Terra de fraternitat”…

Publicat al Diari Avui el 23 d’octubre de 2001.